Safaretjos

Els safaretjos públics són construccions d’ús comunitari generalment realitzades a l’aire lliure i cobertes amb una sostrada per a protegir dels rigors meteorològics. Solen estar oberts per a la seua bona ventilació i il·luminació.

S’alimenten per un corrent d’aigua procedent d’un riu, bassa, séquia o brollador.

Aquestes edificacions de caràcter popular van tindre un paper molt important en el desenvolupament de les condicions higienico sanitàries de la societat del s. XIX i XX, així com una destacada funció en les relacions socials, sent el punt de trobada i reunió sobretot de les dones.

A Xelva es conserven en l’actualitat set safaretjos, la majoria d’ells encara en ús; el Safareig del Górgol, el Safareig del Bany o de la Bassa, els dos Safaretjos del Raval, el Safareig de la Peireria, el Safareig del Querefil i el Safareig de l’Embarany.