Dins del casc urbà
Ermita Ntra. Sra. dels Desemparats
La seua construcció es va iniciar en 1658 per iniciativa dels veïns, sent acabada en 1661 per Ventura Mares, germana del famós rector Vicente Mares. Conté unes interessants pintures “esgrafiades” en la seua cúpula, adornada amb motius vegetals i mitològics. Es va ampliar en 1667, portant-se de València la imatge de la Verge, còpia de l’original, dos anys després. La façana conté un panell ceràmic del s. XIX.
Ermita Ntra. Sra. de la Soledat
Situada sobre l’antiga mesquita del barri andalusí de Benacacira, centre de la Xelva islàmica. Va ser respectada en els primers temps de la Reconquesta, amb l’expulsió dels musulmans d’aquestes terres en 1369 es va consagrar al cristianisme sota l’advocació de Sant Jordi, sense alterar-se massa el seu primitiu aspecto fins al segle XVIII, quan una profunda reforma li va donar l’aspecte que hui presenta. També per aquella època es va canviar l’advocació, dedicant-se a la Verge de la Soledat, a causa de la gran devoció que es professava a una imatge de la Verge que es conservava en aquesta ermita.
Voltants del casc urbà
Santuari de la Mare de Déu del Remei
El Santuari, situat a uns 5km de Xelva, en un punt privilegiat sota el Pic del Remei (1054m.) i amb una bellíssima vista, alberga la imatge de la patrona de Xelva, La Nostra Senyora del Remei, que es trasllada al poble en romeria durant les Festes Patronals. En el s. XIX les freqüents visites a la creixent devoció per la Verge van fer que es restaurara l’ermita d’estil neoclàssic.
Ermita del Loreto
Va ser el primer establiment dels franciscans a la comarca, els seus orígens es remunten a 1390; és, per tant, l’ermita mésantiga del terme. Va ser restaurada posteriorment pel vescomte de Xelva En Pere Lladró de Vilanova, qui durant un viatge a Itàlia havia visitat la Santa Casa de Loreto i amb qui -segons conta la tradició- van vindre els cinc frares que van fundar el convent franciscà i van portar amb ells la devoció per la Verge. En 1599 va passar a ser la parroquia dels moriscos del poblat de Benajuay. Es va veure ampliada en els anys 1650 (altar major i sagristia), 1653 (altars de Sant Josep i Santa Anna) i 1654 (altar de la Sagrada Família). La seua última gran reforma es va realitzar en 1991.
Ermita de Sant Cristòfol
És la segona més antiga del terme, després de la del Loreto, ja que data probablement del segle XV, i la seua fundació va ser igualment promoguda pels vescomtes. Està documentat que la seua campana es va beneir en 1674.
Abandonada per llargs períodes, va ser utilitzada per a tasques agrícoles i ramaderes.
Convent dels Franciscans
El primitiu convent data del s. XIV i va ser el primer on es va instaurar l’Observança Franciscana a Espanya. Hui dia encara es conserven les coves dels monjos ermitans. L’església de Sant Francesc, adossada al convent, és del s. XVI, d’estil gòtic tardà i façana renaixentista. Encara que ja no alberga cap membre de la comunitat franciscana, perdura el seu ús com a lloc de culte i espiritualitat.
